la llegenda masnovina sobre el cant dels ocells

Fa molts anys, els trobadors anaven pels castells cantant cançons per divertir els nobles i per recordar fets històrics. Sembla ser que una d’aquestes era “ el cant dels ocells”.
Així de boca en boca va passar aquesta història; primer segurament es va fer cantant en forma de “goig” , després en forma de cançó nadalenca.
A la meitat del segle XIX encara es cantava. Així , hi havia una noia a la població del Masnou , anomenada Griselda, que acostumava a pujar cantant per les escales de can Ramon o can Miliu dels ous ( ara c/ Sant Francesc d’Assís). Era la dida d’un nen anomenat Lluís Millet.
Va ser d’aquesta manera que segurament en Lluís Millet la va aprendre, i fins i tot li va posar música per ser cantada per una coral , l’Orfeó Català.
Aquest noi va arribar a ser un gran músic, a més de fundador de l’Orfeó Català.

(Versió Maria del Mar Bonet)

Al veure despuntar
lo major lluminar
en la nit més ditxosa,
els aucellets, cantant,
a festejar-lo van
amb sa veu melindrosa.

La garsa, griva i gaig
diuen: Ja ve lo maig.
Respon la cadernera:
Tot arbre reverdeix,
tota planta floreix
com si fos la primavera.

L'estiverola diu:
No és hivern ni és estiu,
sinó que és primavera:
perquè ha nat una flor
que pertot dóna olor,
en el cel i la terra.

servido por omar_chaban 5 comentarios compártelo